Vés al contingut principal
CatalunyaInfo

Serveis públics

Què cal fer quan mor un familiar: tràmits i terminis

Els tràmits per ordre: certificat mèdic, Registre Civil i llicència d'enterrament; certificats de defunció, últimes voluntats i assegurances; testament o declaració d'hereus; successions i plusvàlua en 6 mesos; viduïtat i auxili per defunció; què canvia a Catalunya.

Per Martí AguileraPublicat el 19 min de lecturaVerificat el
En aquesta pàgina (10)
  1. Les primeres hores: certificat mèdic, Registre Civil i llicència d'enterrament
  2. Els certificats: defunció, últimes voluntats i assegurances
  3. L'herència: testament o declaració d'hereus
  4. A Catalunya: què canvia amb el Codi civil
  5. Impostos: successions, plusvàlua i la renda de la persona morta
  6. Seguretat Social: viduïtat, orfandat i auxili per defunció
  7. El banc: què és norma i què no
  8. Terminis que la llei no fixa
  9. Preguntes freqüents
  10. Continua llegint

Les primeres hores les resolen el metge i, gairebé sempre, la funerària: el certificat mèdic de defunció, la inscripció al Registre Civil i la llicència per a l'enterrament o la incineració. Passats 15 dies hàbils es demanen al Ministeri de Justícia el certificat d'últimes voluntats (diu si hi havia testament i davant de quin notari) i el certificat d'assegurances de cobertura de defunció, tots dos amb la taxa 006. Amb aquests certificats, el notari dona còpia del testament o tramita la declaració d'hereus. Els impostos tenen termini: successions, 6 mesos des de la mort (6 més si demanes pròrroga en els 5 primers) i plusvàlua municipal, 6 mesos, prorrogables fins a un any. La pensió de viduïtat no prescriu, però només es paga amb efectes de fins a 3 mesos abans de demanar-la: demana-la en els 3 primers mesos.

Què cal fer i quan, comptant des del dia de la mort
QuanQuèQui o onNorma
Primeres horesCertificat mèdic de defuncióEl metge que certifica la mort. Sense aquest certificat no es pot inscriure la defuncióLlei 20/2011 del Registre Civil, arts. 62 i 66
Primeres horesInscripció de la defunció al Registre CivilL'hospital la comunica per via electrònica; si la mort és fora, cal avisar l'autoritat al més aviat possible. Sol fer-ho la funerària en nom de la famíliaLlei 20/2011, arts. 63 a 65
Després de la inscripcióLlicència d'enterrament o incineracióLa dona el Registre Civil; si hi ha diligències judicials, quan ho autoritza el jutgeLlei 20/2011, arts. 62.3 i 67.2
Des de les 24 hores (Catalunya)Enterrament o incineracióNo abans de 24 hores, llevat d'autòpsia o donació d'òrgans; si és després de 48 hores, conservació transitòria obligatòriaDecret 297/1997, arts. 11.1 i 35.1
Els dies següentsPermís a la feina2 dies pel cònjuge, la parella de fet o un parent fins a segon grau; 2 més si t'has de desplaçarEstatut dels treballadors, art. 37.3.b bis
Quan estigui inscritaCertificat de defuncióSeu del Ministeri de Justícia; al moment si les dades estan disponiblesMinisteri de Justícia
Des de 15 dies hàbilsCertificat d'últimes voluntatsMinisteri de Justícia, amb la taxa 006Ministeri de Justícia
Des de 15 dies hàbilsCertificat d'assegurances de cobertura de defuncióMinisteri de Justícia, amb la taxa 006; sol estar en 24 hores, com a màxim 7 dies hàbilsLlei 20/2005, arts. 6 i 7
Amb els certificatsCòpia del testament o declaració d'hereusA la notaria. La declaració d'hereus triga com a mínim 20 dies hàbils des que es demanaLlei del notariat, arts. 55 i 56
En els 3 primers mesosPensió de viduïtat i d'orfandatSeguretat Social. No prescriu, però els efectes només es remunten 3 mesos abans de la sol·licitudLGSS, art. 230
Abans de 5 mesosPròrroga de l'impost de successions, si et calL'oficina tributària de la comunitat (a Catalunya, l'ATC)RD 1629/1991, art. 68
6 mesosImpost de successions (12 mesos amb pròrroga)La comunitat on la persona va viure més dies dels últims cinc anysRD 1629/1991, art. 67
6 mesosPlusvàlua municipal, si hi ha un habitatge o un altre immoble urbà (fins a un any amb pròrroga)L'ajuntament on és l'immobleLlei d'hisendes locals, art. 110.2
6 mesos des que ho saps (Catalunya)Inventari, per respondre només amb els béns de l'herènciaDavant notari, o l'inventari privat que presentes a Hisenda amb l'impostCodi civil de Catalunya, art. 461-15
1 any (Catalunya, sense testament)Opció del vidu o la parella estable: canviar l'usdefruit universal per una quarta part de l'herència i l'usdefruit de l'habitatgeEl cònjuge vidu o el convivent superviventCodi civil de Catalunya, art. 442-5
Fins a 5 anysAuxili per defunció: 46,50 €Seguretat Social, per a qui va pagar l'enterramentLGSS, arts. 53, 218 i 230
En el termini de la renda d'aquell anyDeclaració de la renda de la persona mortaEls hereus: l'exercici acaba el dia de la mortLlei de l'IRPF, art. 13; Llei general tributària, art. 39
Sense termini legalAcceptar l'herència (a Catalunya) i avisar el bancVegeu «Terminis que la llei no fixa»Codi civil de Catalunya, art. 461-12

Terminis comptats des de la mort llevat que es digui una altra cosa. Normes i pàgines oficials llegides el 19 de novembre de 2026.

Les primeres hores: certificat mèdic, Registre Civil i llicència d'enterrament

La Llei 20/2011 del Registre Civil diu que la inscripció de la defunció és obligatòria i que es fa amb una declaració en el formulari oficial, acompanyada del certificat mèdic de defunció (art. 62). Sense aquest certificat no hi ha inscripció: la llei diu que en cap cas no es pot inscriure la defunció si no s'ha presentat el certificat mèdic al Registre Civil (art. 66). El signa el metge que certifica la mort.

Si la persona mor en un hospital, una clínica o un altre centre sanitari, la direcció del centre comunica la defunció al Registre Civil i a l'INE per via electrònica (art. 64). Si mor a casa o en un altre lloc, els obligats (el metge que certifica, els parents o qui ells autoritzin, qui vivia a la casa) n'informen l'autoritat al més aviat possible (arts. 63 i 65). Segons la seu del Ministeri de Justícia, són els agents funeraris, en representació de la família, els que solen comunicar la defunció al Registre Civil.

Amb la documentació, el Registre Civil fa la inscripció immediatament i expedeix el certificat de defunció; després, la llicència per a l'enterrament o la incineració, en el termini que fixi el reglament (art. 62.3): la llei no dona un nombre d'hores. Si hi ha indicis de mort violenta o diligències judicials, la inscripció no comporta per si sola la llicència, que es dona quan ho autoritza el jutge (art. 67.2).

A Catalunya, el Reglament de policia sanitària mortuòria (Decret 297/1997) fixa el temps mínim: «No es podrà donar destinació final a un cadàver abans del transcurs de 24 hores des de la defunció», llevat que s'hagi fet l'autòpsia o s'hagin obtingut òrgans per a trasplantament (art. 11.1). Si l'enterrament ha de ser més tard de 48 hores, la conservació transitòria del cos és obligatòria (art. 35.1; 72 hores si hi ha intervenció judicial). Cada comunitat té la seva norma de policia sanitària mortuòria: aquí només citem la catalana.

A la feina, l'Estatut dels treballadors dona dos dies per la mort del cònjuge, la parella de fet o un parent fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, i dos més si t'has de desplaçar (art. 37.3.b bis). La resta de permisos, a la calculadora de permisos laborals.

Els certificats: defunció, últimes voluntats i assegurances

Són tres certificats diferents i tots tres es demanen a la seu electrònica del Ministeri de Justícia. El certificat de defunció acredita la mort. El certificat d'últimes voluntats, segons el Ministeri de Justícia, és el document que acredita si una persona ha fet testament i davant de quin notari, i cal per a qualsevol acte successori. El certificat d'assegurances de cobertura de defunció diu en quins contractes vigents figurava la persona com a assegurada i amb quina asseguradora (Llei 20/2005, art. 7).

Els tres certificats del Ministeri de Justícia
CertificatDes de quanCom es demanaQuant triga
DefuncióDes que la defunció és inscritaEn línia amb Cl@ve o certificat digital, o sense identificar-te (arriba per correu postal). El mateix certificat no es pot tornar a demanar fins passats 15 diesAl moment, si les dades estan disponibles en línia
Últimes voluntatsPassats 15 dies hàbils des de la mortEn línia amb Cl@ve i la taxa 006, si la mort va ser després del 2 d'abril de 2009 i no és inscrita en un jutjat de pau; si no, en persona (carrer Bolsa 8, Madrid, amb cita prèvia) o per correu, amb el certificat literal de defunció i el formulari 790La pàgina no ho diu. Un cop llest, hi ha 90 dies naturals per descarregar-lo
Assegurances de cobertura de defuncióPassats 15 dies hàbils des de la mortIgual: en línia amb Cl@ve i la taxa 006, o en persona o per correu amb el formulari 790Normalment 24 hores, en alguns casos fins a 3 dies hàbils; l'Administració té 7 dies hàbils

Seu electrònica del Ministeri de Justícia, llegida el 19 de novembre de 2026. No publiquem l'import de la taxa 006: les pàgines oficials llegides no el mostren.

La llei del registre d'assegurances parla de quinze dies des de la data de la defunció (Llei 20/2005, art. 6.2); la seu del Ministeri diu 15 dies hàbils, i és el compte que aplica. Les dades es guarden cinc anys (art. 6.3). El certificat no garanteix que cobris: la presumpció de veracitat es refereix a l'existència del contracte, no a la cobertura (art. 3.3). Amb el certificat preguntes a cada asseguradora si n'ets beneficiari; si no ho ets, només et dirà això (art. 7.2). Hi entren les assegurances de vida amb cobertura de defunció i les d'accidents que cobreixen la mort (art. 4.1).

Per comptar els 15 dies hàbils, fes servir la calculadora de dies hàbils.

L'herència: testament o declaració d'hereus

Segons el Codi civil espanyol, els drets a la successió es transmeten des del moment de la mort (art. 657). L'herència es reparteix per testament i, si no n'hi ha, per llei: el Codi civil anomena la primera successió testamentària i la segona, legítima (art. 658). També hi ha successió sense testament quan el testament és nul o no disposa de tots els béns (art. 912).

Si hi ha testament, el certificat d'últimes voluntats diu davant de quin notari es va fer; el notari de l'últim testament en dona una còpia autoritzada. Si no hi ha testament, els descendents, els ascendents, el cònjuge o la parella i els parents col·laterals demanen la declaració d'hereus abintestat davant notari (Llei del notariat, art. 55). Cal acreditar la mort i que no hi ha testament amb la informació del Registre Civil i del Registre General d'Actes d'Última Voluntat, amb dos testimonis, i el notari no tanca l'acta fins passats vint dies hàbils des del requeriment (art. 56). A Catalunya també és notarial: les declaracions d'hereu abintestat «es poden fer [...] per acta notarial de notorietat» (Codi civil de Catalunya, art. 442-7).

Acceptar o no. Pots acceptar de manera pura i simple, acceptar a benefici d'inventari o repudiar. Amb el Codi civil espanyol, si acceptes pura i simplement respons de les càrregues de l'herència també amb els teus béns propis (art. 1003). Amb el benefici d'inventari, que pots fer servir encara que el testador ho hagi prohibit (art. 1010), no pagues els deutes més enllà del que valen els béns de l'herència (art. 1023); si tens béns de l'herència en el teu poder, tens 30 dies des que saps que ets hereu per demanar l'inventari davant notari (art. 1014). Qualsevol interessat pot demanar al notari que et doni 30 dies naturals per decidir; si no contestes, s'entén que acceptes pura i simplement (art. 1005).

A Catalunya: què canvia amb el Codi civil

Entre les lleis civils espanyoles decideix el veïnatge civil: la successió es regeix per la llei personal de la persona morta, i la llei personal és la que determina el veïnatge civil (Codi civil espanyol, arts. 9.8 i 16.1). Si la persona tenia veïnatge civil català, s'aplica el llibre quart del Codi civil de Catalunya. Si no era espanyola, les regles són unes altres i aquesta guia no les cobreix: pregunta-ho al notari.

Codi civil espanyol i Codi civil de Catalunya: les diferències que més afecten
TemaCodi civil espanyolCodi civil de Catalunya
Llegítima dels fillsDues terceres parts de l'herència; una d'aquestes es pot fer servir per millorar un fill o descendent (art. 808)Una quarta part, a parts iguals entre tots els fills (arts. 451-3 i 451-5)
Si no hi ha fills ni descendentsSón hereus forçosos els pares i ascendents (art. 807)Són legitimaris els progenitors, per meitat (art. 451-4)
Cònjuge o parella, amb fillsEl cònjuge té l'usdefruit del terç de millora (art. 834)No és legitimari. Si no té recursos suficients, pot demanar la quarta vidual, fins a una quarta part de l'herència (art. 452-1). Sense testament, usdefruit universal (art. 442-3)
Termini per acceptarSi un interessat ho demana, el notari et dona 30 dies naturals; si calles, acceptes pura i simplement (art. 1005)No hi ha termini (art. 461-12.1). Si un interessat ho demana, passat un mes, el notari et dona dos mesos; si no acceptes, s'entén que repudies (art. 461-12.2)
Inventari30 dies des que saps que ets hereu, davant notari, si tens béns de l'herència en el teu poder (art. 1014)Sis mesos des que coneixes o pots conèixer l'herència, davant notari o amb l'inventari privat que presentes a Hisenda (art. 461-15). Sense inventari, acceptació pura i simple (art. 461-17)

Codi civil (BOE) i llibre quart del Codi civil de Catalunya (Portal Jurídic), llegits el 19 de novembre de 2026.

Sense testament, a Catalunya hereten primer els fills (art. 442-1). El cònjuge o la parella estable que hi concorre té «dret a l'usdefruit universal de l'herència» (art. 442-3.1) i el pot canviar per una quarta part de l'herència i l'usdefruit de l'habitatge familiar; aquesta opció «es pot exercir en el termini d'un any a comptar de la mort del causant» (art. 442-5.2). Si no hi ha fills ni descendents, hereta el cònjuge o la parella, i els pares conserven la llegítima (art. 442-3.2).

L'inventari català és més fàcil. A més del notari, «l'inventari formalitzat per l'hereu en document privat que es presenti a l'Administració pública competent per a la liquidació dels impostos relatius a la successió també produeix els efectes legals del benefici d'inventari» (art. 461-15.2). Amb inventari, l'hereu respon dels deutes «únicament amb els béns de l'herència» (art. 461-20); sense inventari, també amb els béns propis (arts. 461-17 i 461-18).

La llegítima catalana es calcula sobre el valor dels béns a la mort, menys els deutes i les despeses de la darrera malaltia i de l'enterrament, més el que la persona va donar en els deu anys anteriors (art. 451-5). Les donacions en vida tenen el seu impost, el de donacions: calculadora de l'impost de donacions.

El llibre quart canvia el 4 de febrer de 2027 amb la Llei 13/2026 (suports a les persones amb discapacitat), que entra en vigor sis mesos després de publicar-se. No toca els articles citats aquí, llevat del 461-12, que manté igual els apartats 1 i 2.

Impostos: successions, plusvàlua i la renda de la persona morta

Impost de successions. Es presenta en el termini de 6 mesos comptats des del dia de la mort (Reial decret 1629/1991, art. 67.1.a). Es pot demanar una pròrroga d'uns altres 6 mesos dins dels cinc primers mesos; si en un mes no et contesten, s'entén concedida, i comporta interessos de demora (art. 68). Segons l'Agència Tributària de Catalunya, el termini es compta de data a data. El gestiona la comunitat on la persona morta va viure més dies dels últims cinc anys, si l'hereu també viu a Espanya; si no, les regles són unes altres.

Quant es paga depèn de la comunitat, del parentiu i del que reps. A Catalunya es presenten el model 660 (els béns de tota l'herència) i un model 650 per hereu. Calcula-ho amb la calculadora de Catalunya, la de Madrid, la d'Andalusia o la de la Comunitat Valenciana, i compara les 21 normes a la comparativa de l'impost de successions per comunitat.

Plusvàlua municipal. Si l'herència inclou un habitatge o un altre immoble urbà, l'hereu presenta la declaració a l'ajuntament: per causa de mort, el termini és de sis mesos prorrogables fins a un any si ho demana (Llei reguladora de les hisendes locals, art. 110.2.b). La llei permet a cada ajuntament bonificar fins al 95 % les herències de descendents, cònjuges i ascendents (art. 108.4); la calculadora de la plusvàlua municipal ho té en compte.

La renda de la persona morta. El seu exercici fiscal acaba el dia de la mort (Llei de l'IRPF, art. 13), i les obligacions tributàries pendents passen als hereus (Llei general tributària, art. 39.1). La declaració d'aquell any es presenta en el termini general que fixa cada any Hisenda (Llei de l'IRPF, art. 97.1).

Seguretat Social: viduïtat, orfandat i auxili per defunció

Després d'una mort, la Llei general de la Seguretat Social preveu, segons el cas, un auxili per defunció, la pensió de viduïtat, la prestació temporal de viduïtat, la pensió d'orfandat i la pensió o el subsidi a favor de familiars; si la mort va ser per accident de treball o malaltia professional, a més, una indemnització a tant alçat (art. 216).

Quan demanar-les. El dret a aquestes prestacions, llevat de l'auxili per defunció, és imprescriptible, però els efectes només arriben fins a tres mesos abans de la data de la sol·licitud (art. 230). La Seguretat Social ho concreta per a la viduïtat: si la persona morta estava d'alta i la demanes en els tres mesos següents, cobres des de l'endemà de la mort; si era pensionista, des del primer dia del mes següent. Per això convé demanar-la en els tres primers mesos.

Pensió de viduïtat. Els requisits (matrimoni, parella de fet, separació o divorci) i l'import són a la nostra calculadora de la pensió de viduïtat.

Pensió d'orfandat. Hi tenen dret els fills menors de 21 anys o incapacitats per treballar (art. 224.1), i fins als 25 si no treballen o guanyen menys del salari mínim en còmput anual (art. 224.3). Segons la Seguretat Social, és el 20 % de la base reguladora.

Auxili per defunció. És un pagament per fer front a les despeses de l'enterrament per a qui les hagi pagades; es presumeix, llevat de prova en contra, que les va pagar el cònjuge, la parella de fet, els fills o els parents que convivien amb la persona morta (art. 218). La fitxa de la Seguretat Social en dona l'import: 46,50 euros, si la persona estava d'alta o era pensionista de jubilació o d'incapacitat permanent. No és imprescriptible (art. 230): s'aplica el termini general de cinc anys des de l'endemà de la mort (art. 53.1).

Com es demanen. Segons la Seguretat Social, pel Portal de Prestaciones o amb el formulari oficial; també en un CAISS amb cita prèvia (901 10 65 70 o 915 41 25 30) o en qualsevol registre oficial. Les dates de cobrament, a quan es cobren les pensions.

El banc: què és norma i què no

Cap de les normes que citem no ordena «bloquejar» els comptes d'una persona morta. El que hi ha, d'una banda, és el criteri del Banc d'Espanya: fins que s'adjudica l'herència, les entitats de crèdit no han de permetre disposicions en els comptes del client mort, llevat que ho autoritzin tots els hereus, per pagar les despeses del funeral o de l'enterrament, i els rebuts que el titular ja havia autoritzat per mantenir el patrimoni (impostos, assegurances, subministraments).

En un compte amb diversos titulars depèn del règim: si és indistint o solidari, el banc atén l'ordre de qualsevol cotitular sense necessitat dels hereus; si és mancomunat, calen tots els titulars, i la signatura de la persona morta la substitueixen tots els seus hereus. Tot això val llevat que el titular hagués previst una altra cosa abans de morir.

D'altra banda, la Llei de l'impost de successions fa els bancs responsables subsidiaris de l'impost si lliuren els dipòsits d'una persona morta (art. 8.1.a). No compta com a lliurament el xec a nom d'Hisenda per pagar el mateix impost de successions: si cal diners del compte per pagar-lo, aquesta és la via que la llei deixa oberta.

Cap d'aquestes normes no fixa un termini per avisar el banc.

Terminis que la llei no fixa

  • Inscriure la defunció: la llei no dona dies. L'hospital la comunica en el termini que fixi el reglament (Llei 20/2011, art. 64); fora de l'hospital, al més aviat possible (art. 65).
  • La llicència d'enterrament: en el termini que fixi el reglament (art. 62.3). A Catalunya sí que hi ha fixat el mínim de 24 hores per a l'enterrament (Decret 297/1997, art. 11.1).
  • Acceptar l'herència a Catalunya: «El dret del cridat a acceptar o repudiar l'herència no està sotmès a termini» (Codi civil de Catalunya, art. 461-12.1), llevat que un interessat demani al notari que et requereixi.
  • La declaració d'hereus: la llei fixa un mínim (20 dies hàbils des del requeriment), no un màxim.
  • Demanar la pensió de viduïtat o d'orfandat: no prescriu, però els efectes només es remunten tres mesos (LGSS, art. 230).
  • El certificat d'últimes voluntats: la seu del Ministeri no diu quant triga; el d'assegurances, normalment 24 hores i com a màxim 7 dies hàbils.
  • Avisar el banc: les normes citades no hi posen termini.

Aquesta guia no substitueix un professional

Resumeix les normes generals llegides el 19 de novembre de 2026; no és assessorament jurídic ni fiscal. Cada herència depèn del testament, del veïnatge civil, del règim econòmic del matrimoni i dels béns. Abans de signar o pagar, pregunta-ho al notari, a l'oficina tributària de la teva comunitat (a Catalunya, el càlcul oficial el fa el programa d'ajuda de l'ATC) o a la Seguretat Social. Les nostres calculadores donen una estimació, no la liquidació oficial.

Preguntes freqüents

Quan es pot demanar el certificat d'últimes voluntats?
Passats 15 dies hàbils des de la mort: abans, la seu del Ministeri de Justícia no admet la sol·licitud. Es demana en línia amb Cl@ve (si la mort va ser després del 2 d'abril de 2009 i no és inscrita en un jutjat de pau) o en persona o per correu amb el certificat literal de defunció.
Quant costa el certificat d'últimes voluntats?
Es paga la taxa 006 del Ministeri de Justícia (model 790), la mateixa que el certificat d'assegurances. No en publiquem l'import perquè les pàgines oficials que vam llegir no el mostren.
Què és el certificat d'assegurances de cobertura de defunció?
El que diu en quines assegurances de vida amb cobertura de defunció o d'accidents que cobreixen la mort figurava la persona com a assegurada, i amb quina asseguradora (Llei 20/2005). Amb aquest certificat preguntes a cada asseguradora si ets beneficiari. Es demana passats 15 dies hàbils i les dades es guarden cinc anys.
Quin és el termini de l'impost de successions?
6 mesos des de la mort. Si demanes pròrroga en els 5 primers mesos, 6 mesos més, amb interessos de demora (Reial decret 1629/1991, arts. 67 i 68).
Quin termini hi ha per a la plusvàlua d'una herència?
6 mesos des de la mort, prorrogables fins a un any si ho demanes (Llei reguladora de les hisendes locals, art. 110.2.b).
Com es demana la pensió de viduïtat?
Al Portal de Prestaciones de la Seguretat Social, amb el formulari oficial, en un CAISS amb cita prèvia o en qualsevol registre oficial. Demana-la en els tres primers mesos: els efectes només es remunten tres mesos abans de la sol·licitud.
Quant és l'auxili per defunció?
46,50 euros, per a qui va pagar l'enterrament, si la persona estava d'alta o era pensionista de jubilació o d'incapacitat permanent (Seguretat Social). Hi ha cinc anys per demanar-lo.
El banc bloqueja el compte de la persona morta?
No per una llei. El criteri del Banc d'Espanya és que, fins que s'adjudica l'herència, el banc no deixi treure diners, llevat que ho autoritzin tots els hereus, per pagar el funeral o els rebuts ja autoritzats. En un compte indistint, l'altre titular el pot continuar fent servir.
Hi ha termini per acceptar l'herència?
A Catalunya no (Codi civil, art. 461-12.1). Però un interessat pot demanar al notari que t'obligui a decidir: amb el Codi civil espanyol tens 30 dies naturals i, si calles, acceptes; a Catalunya, dos mesos i, si no acceptes, repudies.
Quina és la llegítima a Catalunya?
Una quarta part de l'herència, a parts iguals entre els fills; si no hi ha descendents, dels pares. Amb el Codi civil espanyol, dues terceres parts.
Quants dies de permís hi ha per la mort d'un familiar?
Dos dies pel cònjuge, la parella de fet o un parent fins a segon grau, i dos més si t'has de desplaçar (Estatut dels treballadors, art. 37.3.b bis).
Cal notari si no hi ha testament?
Sí: la declaració d'hereus de descendents, ascendents, cònjuge o parella i col·laterals es fa davant notari, amb la informació del Registre Civil i del d'últimes voluntats i dos testimonis (Llei del notariat, arts. 55 i 56).
Qui ha d'inscriure la defunció?
L'hospital on es produeix; fora de l'hospital, el metge que certifica, els parents o qui ells autoritzin. Segons el Ministeri de Justícia, sol fer-ho la funerària en nom de la família.

Última verificació de les dades d'aquesta pàgina: 19 de novembre de 2026.

Llei 20/2011 del Registre Civil (arts. 62 a 67), pàgines del Ministeri de Justícia (inscripció, defunció, últimes voluntats, assegurances), Llei 20/2005, Reglament de policia sanitària mortuòria (Decret 297/1997), Estatut dels treballadors, Codi civil espanyol, Llei del notariat, llibre quart del Codi civil de Catalunya i Llei 13/2026, Reial decret 1629/1991, Llei de l'impost de successions, Llei reguladora de les hisendes locals, Llei de l'IRPF, Llei general tributària, Llei general de la Seguretat Social, fitxes de la Seguretat Social, l'Agència Tributària de Catalunya i el Banc d'Espanya. Les normes estatals i les pàgines estatals són en castellà.

Continua llegint

Fonts

Aquesta pàgina cita fonts oficials i primàries. Si hi detectes un error, avisa'ns.

  1. Ley 20/2011, del Registro Civil (arts. 62 a 67) — BOE
  2. Inscripción de defunción — Ministerio de Justicia
  3. Certificado de defunción — Ministerio de Justicia
  4. Certificado de Actos de Última Voluntad (solicitud) — Ministerio de Justicia
  5. Certificado de Actos de Última Voluntad (información) — Ministerio de Justicia
  6. Certificado de Contratos de Seguros de cobertura de fallecimiento — Ministerio de Justicia
  7. Ley 20/2005, Registro de Contratos de Seguros de cobertura de fallecimiento — BOE
  8. Decret 297/1997, Reglament de policia sanitària mortuòria (arts. 11 i 35) — Portal Jurídic de Catalunya
  9. Estatuto de los Trabajadores (art. 37.3) — BOE
  10. Código civil (arts. 9.8, 16, 657, 658, 808, 834, 912, 1003, 1005, 1010, 1014 y 1023) — BOE
  11. Ley del Notariado (arts. 55 y 56) — BOE
  12. Llei 10/2008, llibre quart del Codi civil de Catalunya (successions) — Portal Jurídic de Catalunya
  13. Llei 13/2026, de modificació del Codi civil de Catalunya (suports) — Portal Jurídic de Catalunya
  14. Real Decreto 1629/1991, Reglamento del Impuesto sobre Sucesiones (arts. 67 y 68) — BOE
  15. Ley 29/1987, del Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones (art. 8) — BOE
  16. Meritació, termini de presentació i pagament, i pròrroga (herències) — Agència Tributària de Catalunya
  17. Programa d'ajuda de successions i donacions (model 650) — Agència Tributària de Catalunya
  18. Texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales (arts. 108 y 110) — BOE
  19. Ley 35/2006, del IRPF (arts. 13 y 97) — BOE
  20. Ley 58/2003, General Tributaria (art. 39) — BOE
  21. Texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social (RDL 8/2015) — BOE
  22. Muerte y supervivencia: prestaciones — Seguridad Social
  23. Pensión de viudedad: hecho causante y efectos económicos — Seguridad Social
  24. Pensión de orfandad: cuantía — Seguridad Social
  25. Auxilio por defunción — Seguridad Social
  26. Presentación de solicitudes de pensiones — Seguridad Social
  27. Incidencias derivadas del fallecimiento: en una cuenta corriente — Banco de España

Comparteix aquesta pàgina

T'ha estat útil aquesta pàgina?

Martí Aguilera

Fundador de CatalunyaInfo

Martí Aguilera va fundar CatalunyaInfo: informació pràctica i verificada sobre Catalunya, i sobre la resta d'Espanya quan t'afecta, en català, castellà i anglès.

Contingut relacionat