Tradicions de Nadal a Catalunya: el tió, el caganer i Sant Esteve

A Catalunya, per Nadal la mainada fa cagar el tió, un tronc que «caga» regals la nit del 24 o el dia 25 de desembre; al pessebre s'hi amaga un caganer, i l'endemà de Nadal, Sant Esteve, és un altre festiu: el dia dels canelons. El 2026, Nadal és divendres i Sant Esteve, dissabte 26 de desembre de 2026, festiu a tot Catalunya excepte a l'Aran.

Què és el tió de Nadal?

El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans el defineix com el «tronc que per Nadal hom fingeix que, picant-lo, arriba a cagar dolços i altres regals», i d'aquí ve l'expressió fer cagar el tió. La paraula vol dir, primer de tot, un tros de tronc per cremar a la llar; també se'n diu tronc, tronca, soca o rabassa, i a la Franja, tronca de Nadal.

El tió d'avui és un tronc amb barretina i una cara somrient dibuixada, que s'està a casa tapat amb una manta perquè no passi fred.

Quan es fa cagar el tió?

Arriba a casa uns dies abans de Nadal, i la tradició que recull l'Ajuntament de Barcelona diu que se li comença a donar menjar per la Immaculada, el 8 de desembre (el 2026, dimarts i festiu).

A les cases se'l fa cagar la nit de Nadal, el 24 de desembre, o el mateix dia de Nadal, el 25: cada família ho fa segons el seu costum. Les escoles i les entitats en fan cagades col·lectives a les seves festes de Nadal, uns dies abans.

Una de les moltes versions de la cançó, la que recull l'Ajuntament: «Caga tió, tió de Nadal, no caguis arengades, que són salades, caga torrons, que són més bons!»

Què és el caganer i per què es posa al pessebre?

És la «figura popular del pessebre nadalenc en actitud de fer de cos», segons el diccionari de l'IEC. La imatge tradicional és la d'un home amb barretina, ajupit i amb les natges a l'aire, que fuma amb pipa o un cigar i de vegades llegeix el diari; de tant en tant, amb un porquet que l'ensuma per darrere.

Es col·loca amagat, darrere d'un arbre o sota un pont, i es diu que porta bona sort. Què significa, però, ningú no ho sap del cert: la pàgina de Cultura Popular de l'Ajuntament admet que la interpretació de la figura encara és motiu de controvèrsia.

Des de fa anys, els figuraires en fan de personatges coneguts, com futbolistes, polítics, actors o cantants, i la novetat de cada any té ressò als mitjans. També és peça de col·leccionista: fins i tot hi ha una associació, els Amics del Caganer, que l'estudia i en fa exposicions.

Com es fa el pessebre a Catalunya

El pessebre és la «representació figurativa del naixement de Jesús, que es fa durant el temps de Nadal» (diccionari de l'IEC). El tradicional català es construeix amb molsa, suro i galzeran, i la seva escena principal és el naixement, en una cova o en un estable, amb la Mare de Déu, sant Josep, el Nen, el bou i la mula; l'anunciata als pastors i els tres Reis completen la història.

Al voltant hi caben escenes de la vida de cada dia, com la dona que renta, la vella que fila, un pescador o els pastors que porten presents, i, ben amagat en algun racó, el caganer.

El pessebre de l'Ajuntament, a la plaça de Sant Jaume, el tractem a Nadal a Barcelona, on afegim les dates del 2026 quan s'anunciïn. Si busques un pessebre vivent, l'escenificació del naixement amb actors, el calendari de tot Catalunya és a la guia de pessebres vivents.

La Missa del Gall: quan és

És la «missa solemne que hom celebra a mitjanit de Nadal», segons el diccionari de l'IEC: la nit del 24 al 25 de desembre. El 2026 la Nit de Nadal és dijous i és un dia feiner; el festiu és l'endemà.

En algunes esglésies de Barcelona, abans de la Missa del Gall es canta el Cant de la Sibil·la, una peça de teatre religiós medieval que pronostica l'arribada del Messies i la fi del món, interpretada per un nen o una dona vestits de sibil·la, amb una espasa a la mà. L'hora de la missa del 2026, mira-la a la parròquia on vulguis anar.

Els Pastorets: què són i quan es fan

Per Nadal, teatres de tota mida, ateneus, casals parroquials i centres cívics programen Els Pastorets, que segons l'Ajuntament és l'obra més representada pels grups de teatre amateur de Catalunya. L'argument es construeix amb tres històries: Josep i Maria que busquen posada fins al naixement de Jesús, la lluita entre àngels i dimonis, i les aventures, molt còmiques, dels pastors.

N'hi ha moltes versions. Entre les més conegudes, Cultura Popular destaca El bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga, de Frederic Soler, Pitarra (1901), i Els Pastorets o l'Adveniment de l'Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres (1916).

La temporada 2026-27 encara no s'ha presentat (comprovat el 26 d'octubre de 2026). La Coordinadora de Pastorets de Catalunya va presentar l'anterior el 29 de novembre de 2025, i va anar del 13 de desembre de 2025 a l'1 de febrer de 2026. Al seu web, la Coordinadora té un cercador de Pastorets i un mapa dels grups associats.

Què es menja per Nadal a Catalunya?

El dia de Nadal, escudella i carn d'olla. El primer plat és l'escudella, un brou de carn i verdura que aquest dia es fa amb galets, una pasta grossa que de vegades es farceix de carn. Després es serveix la carn d'olla, la carn i les verdures que han bullit al brou, amb la pilota, una mandonguilla grossa de carn picada, ou, all i julivert que es talla a rodanxes.

De postres, torrons i neules. El torró és una massa dolça d'ametlles, avellanes, pinyons o nous torrades, barrejades amb mel o ou; la neula, un full prim de farina, sucre i clara d'ou enrotllat com un canó, que se sol servir amb el torró i el cava. Entre les varietats de torró més conegudes, l'Ajuntament cita les de Xixona, Alacant i Agramunt.

El torró d'Agramunt té indicació geogràfica protegida: segons el Departament d'Agricultura, s'elabora al terme municipal d'Agramunt (Urgell) amb avellanes o ametlles, sucre, mel i clara d'ou, en tauletes cobertes de pa d'àngel, i l'envàs ha de dur el nom «Torró d'Agramunt. Indicació Geogràfica Protegida» i el logotip.

Per Sant Esteve, canelons. Es fan amb la carn del rostit que ha sobrat del dinar de Nadal, i aquesta és la diferència amb els italians, que porten carn picada amb sofregit. Es farceixen làmines de pasta, s'enrotllen, es cobreixen de beixamel i es gratinen amb formatge.

Sant Esteve és festiu? El 26 de desembre de 2026

Sí. El dissabte 26 de desembre de 2026 és festiu a tot Catalunya, segons el calendari oficial de festes laborals (Ordre EMT/66/2025). L'excepció és l'Aran: allà el substitueix la Festa d'Aran, que va ser el dimecres 17 de juny de 2026, i el 26 de desembre hi és feiner.

No és un festiu de tot l'Estat: a la taula del BOE per al 2026, el 26 de desembre només és festiu a Catalunya i a les Illes Balears. I no cau cada any en festiu: el 2027, el 26 de desembre és diumenge i no figura al calendari de festes laborals (Ordre EMT/52/2026).

És el dia de tornar-se a reunir, sobretot amb la branca de la família amb qui no s'ha fet Nadal; ja ho diu la dita: «Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva». Què obre el 25 i el 26 de desembre ho expliquem a Nadal a Barcelona i a botigues obertes en diumenges i festius.

Cap d'Any i Reis

La nit del 31 de desembre, amb el raïm i la festa de la ciutat, té la seva pròpia guia: Cap d'Any a Barcelona. Els Reis arriben el vespre del 5 de gener, i el dimecres 6 de gener de 2027 és festiu a Catalunya (Ordre EMT/52/2026); l'horari i el recorregut de la cavalcada de Barcelona, quan es publiquin, els afegim a la mateixa guia.

On veure-ho i on comprar-ho el 2026

• Fira de Santa Llúcia, davant de la Catedral de Barcelona, on es fa des del 1786: té un sector de pessebres i figures, caganers inclosos, i un altre de verd, amb molsa, suro i tions. Les dates del 2026 encara no s'han anunciat (comprovat el 26 d'octubre de 2026): el web de l'organització encara mostra el calendari del 2025, i l'Ajuntament diu que actualitzarà el seu web de Nadal cap al novembre. Segons l'Ajuntament, la fira s'instal·la cada any a final de novembre o a principi de desembre, sempre abans del 13, Santa Llúcia. Les dates i la resta de fires són a la guia de mercats de Nadal.
• El pessebre de la plaça de Sant Jaume, a Nadal a Barcelona.
• Pessebres vivents de tot Catalunya, amb les dates que ja són oficials, a la guia de pessebres vivents.
• Pastorets: el cercador de Pastorets de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya.

Última verificació de les dades d'aquesta pàgina: 26 d'octubre de 2026.

Continua llegint

• Nadal a Barcelona: llums, pessebre i què obre
• Pessebres vivents a Catalunya: calendari
• Mercats i fires de Nadal a Catalunya
• Cap d'Any a Barcelona: la festa de Montjuïc i el metro
• Calendari laboral 2027 a Catalunya: festius i ponts
• Botigues obertes en diumenges i festius
• És festiu avui a Catalunya?